

A pesar que dins del terme de l’antic castell de Nules, trobem vestigis de civilitzacions anteriors -Tosal, BenicatÃģ, Alcudia, Torre Motxa, Santa Bà rbara- fins a l’any 1178 no tenim documentat el topÃēnim d’aquesta poblaciÃģ de la Plana. El 28 de novembre d’aquest any, en redactar-se l’acta de dotaciÃģ de la catedral de Tortosa, es va deixar constà ncia que âNullis cum suis terminis” es trobaven dins dels lÃmits de la diÃēcesi dertusense.
 En 1238 els à rabs del castell de Nules – actual Vila Vella – es van rendir a Jaume I i, el 16 de setembre de 1251, el Rei Conqueridor el va donar al noble català Guillem de Montcada. Tres anys mÃĐs tard, Guillem de Montcada sent al castell d’Onda, va autoritzar 37 pobladors perquÃĻ en el terme del castell de Nules fundaren sa Pobla de Moncofa; per aqueix temps deguÃĐ autoritzar altres pobladors la fundaciÃģ de sa Pobla de Nules.
 El dia 20 d’agost de 1273, Jaume I concedia a Guillem RamÃģn de Montcada privilegie per a portar fins al terme del castell de Nules l’aigua del Millars. El dret a les aigÞes del Millars va fer possible la transformaciÃģ de grans zones del terme en horta i, com a conseqÞÃĻncia, l’establiment d’un important grup de pobladors.
 El 8 d’octubre de 1316 el rei Jaume II va confirmar la venda que RamÃģn de Montcada hi havia hechoza el seu gendre, Gilabert de  Centelles, del castell i terme de Nules.
Gilabert de Centelles, qui ÃĐs considerat Fundador de Nules, va morir en les campanyes de Sardenya. Durant la minoria del seu fill GilabertÃģ (1320-l326), es van transformar en horta grans extensions del terme de Nules, amb el consegÞent creixement demogrà fic.
A causa de la gran influÃĻncia de Gilabert de Centelles i Montcada en la cort de Pere el CerimoniÃģs, el senyor de Nules va aconseguir d’aquest monarca la confirmaciÃģ del dret d’aigÞes i celebraciÃģ de mercat, aixà com el privilegi de tindre un embarcador a la platja de Nules i la celebraciÃģ d’una fira anual de quinze dies.
Amb motiu de la guerra contra Pere el Cruel de Castella, i el gran perill en quÃĻ es va veure tota la comarca de la Plana, que va ser envaÃŊda pels castellans, Pere el CerimoniÃģs, l’any 1375, va autoritzar la fortificaciÃģ de la vila de Nules.
Durant l’ÃĻpoca de MartÃn l’Humà , la vila de Nules era lloc de refugi del bà ndol dels Centelles; per aquesta raÃģ el Rei la va passar a jurisdicciÃģ real, encara que per poc temps.
DesprÃĐs de la mort del rei MartÃ, els Centelles van fer costat al castellà Fernando d’Antequera, sent el senyor de Nules qui dirigia les tropes que, en la batalla de Morvedre, van derrotar als partidaris de Jaume d’Urgell, dirigits pel governador de ValÃĻncia.
Triat Fernando d’Antequera, en el compromÃs de Casp, els senyors de Nules van veure augmentar la seua influÃĻncia i el seu poder polÃtic i econÃēmic.
Durant la guerra de les Germanies, Nules va ser caserna general de les tropes realistes, perÃē malgrat ser una de les poblacions mÃĐs fortificades de la zona, les tropes van haver de traslladar-se a Borriana, atÃĐs que, al no tindre fossats, la vila de Nules no oferia seguretat.
A mitjan segle XVI, el Consell de la vila de Nules, juntament amb els de Moncofa, la Vila Vella i Mascarell, poblacions que formaven la Baronia de Nules, va iniciar un plet contra els comtes d’Oliva i senyors de Nules, amb la finalitat de passar a la jurisdicciÃģ real; la qual cosa es va aconseguir el 24 de setembre de 1582, amb la real sentÃĻncia dictada per Felip II i per la qual Nules es convertia en vila real, nomenant-se un ball i un justÃcia reals que administraven i ostentaven el poder civil i criminal en tota la Baronia.
Amb l’expulsiÃģ dels moriscos, la Baronia de Nules, va perdre quasi la tercera part de la seua poblaciÃģ i les cà rregues tributà ries van haver d’afrontar-les els veÃŊns de Nules i els nous pobladors. Les pÃĻrdues que els Centelles van patir amb l’expulsiÃģ dels moriscos van ser l’excusa per a retornar la Baronia a la jurisdicciÃģ dels seus antics senyors, amb el tÃtol de Marquesat de Nules.
Durant la guerra de SuccessiÃģ, Nules va ser una de les poques poblacions de l’antic Regne de ValÃĻncia que va fer costat al pretendent francÃĐs, suportant l’ocupaciÃģ de l’exÃĻrcit borbÃēnic; per aquest motiu Felip V li va concedir els tÃtols de Molt Lleial i Fidelisima i el privilegi d’afegir a l’escut de la vila un lleÃģ en camp blanc, una S i una L, i per orla que diga: La Fidel i Lleial Vila de Nules. A pesar que el document de concessiÃģ estiga conservat en l’Arxiu HistÃēric de Nules, l’escut oficial que la poblaciÃģ utilitza com a propi, des de 1927, no reflecteix fidelment aquest privilegi.
En la guerra de la IndependÃĻncia, Nules va ser assaltat per les tropes del general Suchet, qui va deixar una guarniciÃģ francesa en l’antiga ermita de Sant Miquel (El Fort); durant aquesta contesa va jugar un paper importantÃssim fra Asensi Nebot, guerriller fill de Nules, a qui els francesos sobrenomenaven despectivament amb el nom de “La Fraila”; ell va ser qui va presidir a CastellÃģ el jurament de fidelitat a la ConstituciÃģ de 1812, veient-se obligat, anys mÃĐs tard, a exiliar-se per defensar les llibertats constitucionals enfront de l’absolutisme de Ferran VII. Fins al segle XIX, Nules rebia les aigÞes del Millars per una sÃĐquia comuna amb Borriana, aixÃē era motiu de continus enfrontaments entre els dos pobles. DesprÃĐs de llargs plets, el 6 de setembre de 1878, es va aconseguir la separaciÃģ d’aigÞes, quedant autoritzat Nules per a construir una sÃĐquia prÃēpia. Aquest fet i la introducciÃģ de les primeres moto-bombes, aixà com les importacions d’abonament i les perspectives que per a l’exportaciÃģ obria la “RevoluciÃģ dels Transports” ; va facilitar que la part del terme situada entre la vila i les muntanyes s’anara transformant en tarongers, al mateix temps que s’obrien nous horitzons per al desenvolupament industrial de la poblaciÃģ.
L’Arxiu Parroquial conserva la sÃĻrie de “Quinqui Libri”, prà cticament completa; tambÃĐ conserva bona part dels llibres racionals, aixà com la major part dels protocols notarials salvats en 1937.
L’Arxiu HistÃēric de Nules guarda un important fons documental sobre la vida del municipi des de mitjan segle XVI fins a inicis del segle XX; sÃģn de destacar les seccions de “Manuals de Consell”, “AigÞes” i els expedients de reconstrucciÃģ i enderrocament de muralles.