Església de la Immaculada

Els patricis nulenses Pedro Juste i la seua esposa Francisca Gozalbo van llegar en el seu testament tota la seua gran hisenda per a la fundació d'un convent de religioses carmelites descalces filles de famílies de Nules que es dedicaren a l'atenció als pobres. El quantiós llegat econòmic va ser suficient per a edificar el convent i mantindre'l.

Va començar la construcció en 1718, un any després de concloure's les obres de l'altre convent de carmelites, just en l'altre extrem de la ciutat. Segons els plans, tots dos serien molt semblants. La decoració interior també té paral·lelisme amb la de la Capella de la Soledat, la qual cosa indicaria que els dos edificis van ser treballats pels mateixos mestres d'obres i artesans. Les obres es van dur a terme lentament, i abans de l'arribada de les monges carmelitanes, l'edifici es va veure afectat per la Desamortització. Una part de l'edifici va passar a mans privades, una altra la va retindre el Bisbat i una altra es va donar a la Congregació dels Ancians Desemparats de València. D'aquesta manera, l'edifici es va haver de destinar a usos profans, com a hostal o cavallerisses, la qual cosa va accentuar la deterioració de l'edifici.

En 1954 es va decidir recuperar la memòria de l'antic convent, recuperant les parts que eren propietat dels Desemparats de València i del Bisbat. No vaig agafar la part privada, que es va destinar a blocs de cases. Amb la contribució dels fidels es va aconseguir endreçar l'església, que es va dedicar a l'a Immaculada Concepció.